El passat en alemany: hi he anat o hi vaig anar?

L’alemany té dos tipus de passat; per una banda tindríem el passat que equivaldria al nostre “hi vaig anar”, i un temps perfecte que seria “hi he anat”. Aquest dos temps es diuen Präteritum i Perfekt. El Präteritum seria el nostre “hi vaig anar” o en anglès “went” i el Perfekt seria “hi he anat” o “have gone”.

Els dos temps tenen un significat semblant, tot i que hi ha diferències. És important tenir en compte que en parlar es fa servir molt més el Perfekt, encara que hi ha excepcions. Per altra banda, quan estem escrivint és molt més comú fer servir el Präteritum, tot i que igualment hi ha excepcions.

Com és el cas de molts aspectes lingüístics, confondre els dos temps no provocarà una ruptura espai-temps del teixit universal i farà que Hitler torni a la vida. Com a molt, el que pot passar és que sonem com Goethe. Res greu (la segona). És més, els propis alemanys els barregen en moltes ocasions i no passa res.

En canvi, un aspecte realment important a tenir en compte en parlar és com formem el Perfekt. En alemany “ hi he anat” i “he menjat” són diferents. Aquells verbs que indiquin desplaçament (anar, venir, entrar, sortir…) o canvi d’estat (esdevenir, morir, néixer…) aniran acompanyats de l’auxiliar SER (SEIN) i la resta de verbs aniran amb l’auxiliar HAVER (HABEN).

Llavors, si hem de dir “he menjat” direm “he menjat” (ich habe gegessen) però si volem dir “hi he anat” direm “hi sóc anat” (ich bin gegangen).

Expressions idiomàtiques en alemany

Fa unes setmanes us vam parlar de les expressions figées en francès. Doncs bé, ara és el torn de les expressions idiomàtiques en alemany i, d’igual manera que en la nostra entrada prèvia, ens centrarem en aquelles expressions que continguin parts del cos, com die Augen (els ulls), die Hand (la mà); das Herz (el cor); der Fuβ (el peu), die Haare (els cabells), die Haut (la pell) i der Arm (el braç). Recordeu que aquest tipus de construccions no es poden prendre al peu de la lletra i que tenen un sentit figurat!

Començant per la mà, tenim l’expressió etwas auf der Hand liegen, que es fa servir quan alguna cosa cau pel seu propi pes i és molt òbvia. Pel que fa al cor, etwas auf dem Herzen haben vol dir tenir alguna cosa al cap, estar pensant alguna cosa;  beide Augen zudrücken, referida als ulls, seria l’expressió alemanya de ‘fer la vista grossa’.

D’altra banda, amb les mans i els peus tenim weder Hand noch Fuβ haben (no tenir ni cap ni peus) i també auf eigenen Füβen stehen (ser independent). Les paraules grauen Haare a la construcció sich keine grauen Haare über etwas wachsen lassen fan referència als cabells blancs amb el sentit de no deixar que res ens preocupi més del compte. Quant a la pell (die Haut), nicht in jemandes Haut stecken wollen ens remet al nostre ‘no voler estar en la pell d’algú’.

Per últim, els parlants de l’alemany no es refereixen al ‘pèl’ quan volen dir ‘prendre el pèl a algú’, sinó al braç (jemanden auf den Arm nehmen); d’igual manera, a jemandem unter die Arme greifen (donar un cop de mà), ells utilitzen el braç, en lloc de la mà, per expressar la idea d’ajudar algú.

A continuació us deixem algunes expressions idiomàtiques més, i les haureu de relacionar amb el seu significat. Creieu que són fàcils d’endevinar? I vosaltres, en coneixeu d’altres amb parts del cos diferents?

sich etwas zu Herzen nehmen                                       Viure amb tot tipus de comoditats

auf groβem Fuβ leben                                                   Fer-se càrrec d’alguna cosa

etwas in die Hand nehmen                                             Prendre a pit una cosa

Les preposicions en alemany i els casos

Aquesta setmana ens tornem a centrar en l’alemany, per intentar fer una mica més accessibles algunes qüestions que us poden resultar conflictives sobre l’ús de les preposicions en aquesta llengua.

Ja sabem que, en alemany, a més d’haver de tenir en compte aspectes com la posició del verb (tema que vam tractar a l’anterior entrada) o el gènere dels substantius, també cal tenir present la funció sintàctica que fan els diversos elements que formen la frase per poder declinar-los correctament; així, el complement directe de l’oració apareix en acusatiu, mentre que el complement indirecte apareix en datiu. No obstant això, i independentment de la seva funció sintàctica, existeixen algunes preposicions que regeixen un cas determinat; avui ens centrarem en les d’acusatiu i les de datiu.

En primer lloc, són comunes i variades les preposicions que van seguides de l’acusatiu; a l’oració Er macht nichts ohne den Wagen (Ell no fa res sense el cotxe),  hi trobem la preposició ohne (sense), que forma part d’aquest grup juntament amb d’altres com für (per a), gegen (contra), o dürch (a través de).

D’altra banda, mit (amb), von i aus (de –referit a la procedència–), bei (a/ a prop de), zu (cap a/ a) van seguits de datiu, com a la següent oració: Ich gehe ins Kino nach dem Unterricht (Vaig al cinema després de classe).

Per últim, penseu que, a banda de les preposicions que regeixen un únic cas, d’altres com auf (a/sobre) , zwischen (entre), hinter (darrere), in (a), neben (al costat de/a prop de), über (sobre/per), etc. poden aparèixer acompanyades tant d’acusatiu com de datiu amb un sentit diferent, ja sigui indicant un moviment d’un lloc a un altre (en acusatiu) o bé un estat (en datiu). Als exemples Legen Sie das Buch auf den Tisch / Das Buch liegt auf dem Tisch, el primer implica el moviment de deixar el llibre sobre la taula, mentre que el segon ens descriu simplement la posició del llibre, que es troba sobre la taula.

A continuació, podeu fer una mica de pràctica escollint el cas que correspongui als buits de les següents oracions, segons les preposicions que els precedeixin. I vosaltres, en sabeu d’altres? Quines?

  • Ich fahre mit ________ Bus.
  • Ich habe ein Geschenk für _______.
  • Ich habe durch ________ Nacht gearbeitet.
  • Peter arbeitet bei ________ großen Firma.

 

 

 

Qüestions bàsiques del verb en alemany

Per a tots aquells que estigueu fent les vostres primeres passes en l’aprenentatge de l’alemany, aquí us exposem algunes qüestions bàsiques que us poden ajudar. En primer lloc, a l’alemany el verb sempre ha d’aparèixer en segona posició, i ho haureu de tenir en compte cada cop que construïu una oració (tant si la comenceu amb el subjecte, com amb un altre complement: Meine Schwester ist 36 Jahre alt; Heute essen wir zusammen).

Penseu a més que, igual que en altres idiomes com l’anglès, en alemany també hi ha verbs regulars (com arbeiten –treballar–, schreiben –escriure– o gehen –anar–) i irregulars (com sein –ser o estar–, essen –menjar–, sprechen –parlar– o denken –pensar–). Pel que fa al primer grup, el present es forma amb les terminacions –e, –st, –t, –en, –t,        –en; pel que fa al segon, les terminacions canvien. Aquí us deixem alguns exemples:

Classe alemany Badalona

Com veieu, tret del verb sein, que funciona de forma més independent, els verbs essen i sprechen també segueixen un patró força semblant tot i ser irregulars.

A continuació us deixem un exercici que conté oracions amb errors o bé de posició o bé de conjugació dels verbs. Els identifiqueu?

  • Mein Freund seid krank.
  • Heute wir haben einen neuen Lehrer.
  • Martina gehe ins Kino jede Woche.
  • Am Sonntag ich esse zu Hause.

Recordeu que si voleu aprendre alemany, els nostres semi-intensius comencen a mitjans de febrer! No us els perdeu!